EL VALÕR DE VEURE-HI BÉ
NEUROOFTALMOLOGIA
Hi ha diferents problemes neuronals i cerebrals que es manifesten de manera visual. La disfunció d’alguns nervis cranials pot afectar l’ull, la pupil·la, el nervi òptic o els músculs extraoculars. D’aquesta interconnexió entre el cervell i la vista sorgeix la Neurooftalmologia, una subespecialitat mèdica que s’encarrega de l’estudi de les alteracions de la visió secundàries a patologies del sistema nerviós. Les alteracions neurooftalmològiques es divideixen en dos grans grups, les que afecten la funció visual i les que afecten la funció motora.
Truca’ns o, si ho prefereixes, et truquem
+34932279391
A visiõnclínic+ oferim als nostres pacients una atenció integral de les alteracions neurooftalmològiques. Disposem de l’última tecnologia per al diagnòstic, i professionals experts capaços de descobrir quines són les causes i oferir el millor tractament per a cada cas.
Oftalmòleg especialista en Neurooftalmologia
PRIMERA VISITA I EXPLORACIÓ OCULAR
Diagnosticar l’alteració neurooftalmològica a temps i conèixer quina és la causa que la provoca és fonamental per poder oferir un tractament eficaç. Per aquest motiu és important fer un examen ocular i un altre de neurològic complets quan apareguin els primers símptomes.
PER QUÈ TRACTAR-SE LES PATOLOGIES NEUROOFTALMOLÒGIQUES A VISIÕNCLÍNIC+?
EXPERIÈNCIA CONTRASTADA
A visiõnclínic+ som referents en el diagnòstic i tractament de les alteracions neurooftalmològiques. El Dr. Bernardo Sánchez Dalmau és el nostre màxim especialista en la matèria. Ell serà qui diagnostiqui, tracti i faci el seguiment de totes les patologies relacionades amb el nervi òptic, la via visual, l’escorça cerebral, el sistema nerviós central, els músculs oculars, les alteracions pupil·lars i les alteracions en el control del tancament i l’obertura de les parpelles.
L’ÚLTIMA I MILLOR TECNOLOGIA
La nova àrea quirúrgica de visiõnclínic+ està dotada amb els avenços més recents tant per al diagnòstic de trastorns neurooftalmològics com per al seu tractament. Si la patologia requereix cirurgia, a visiõnclínic+ t’oferirem procediments que es realitzen amb tècniques mínimament invasives.
EQUIP MULTIDISCIPLINAR
La nostra Unitat de Neurooftalmologia es basa en la col·laboració directa entre el nostre equip, format per oftalmòlegs de l’Hospital Clínic de Barcelona i de barnaclínic+, i l’equip de Neurologia del mateix hospital, referent en diagnòstic i tractament de trastorns del sistema nerviós. També treballem amb un equip d’optometristes per poder oferir-te una oferta integral per a la teva salut visual.
REFERENTS EN RECERCA
Pertànyer a un hospital universitari com l’ Hospital Clínic de Barcelona comporta una contínua actualització i una activitat constant en investigació de tot el personal de visiõnclínic+. Els nostres professionals experts en neurooftalmologia han publicat estudis a les principals revistes científiques de l’especialitat. A més, l’aposta per un model de recerca translacional ens fa capaços de transformar el coneixement científic en resultats tangibles per al pacient.
TRACTAMENTS BASATS EN L'EVIDÈNCIA CIENTÍFICA
Tots els tractaments que oferim a visiõnclínic+ estan basats en l’evidència científica publicada. Els nostres resultats de recerca en el camp de la neurooftalmologia ens permeten dissenyar noves teràpies i assaigs clínics per millorar la gestió d’aquestes malalties i provar nous fàrmacs neuroprotectors. En aquest sentit, una de les línies de recerca del Dr. Bernardo Sánchez Dalmau estudia la incidència de la neuritis òptica per millorar-ne l’abordatge, especialment en casos vinculats a malalties inflamatòries del cervell com l’Esclerosi Múltiple, la Neuromielitis Òptica o la malaltia anti-MOG.
DIAGNÒSTIC DE LES ALTERACIONS NEUROOFTALMOLÒGIQUES
Per al diagnòstic de qualsevol patologia neurooftalmològica cal un estudi neurològic i oftalmològic exhaustiu, ja que pot ser l’expressió d’altres malalties generals importants (problemes cardiovasculars, diabetis, lupus, esclerosi múltiple…). Amb l’ajuda de tècniques de diagnòstic per imatge com la Tomografia de Coherència Òptica, el TAC o la RNM cranial i altres proves electrofisiològiques, podem detectar-les a temps i de forma precisa, evitant així possibles seqüeles. Els tractaments solen ser molt més efectius com més inicial sigui la malaltia. També pot ser necessari fer un estudi pupil·lar, un fons d’ull (retinografia) o una campimetria computeritzada.
DIAGNÒSTIC DE LES ALTERACIONS NEUROOFTALMOLÒGIQUES
Per al diagnòstic de qualsevol patologia neurooftalmològica cal un estudi neurològic i oftalmològic exhaustiu, ja que pot ser l’expressió d’altres malalties generals importants (problemes cardiovasculars, diabetis, lupus, esclerosi múltiple…). Amb l’ajuda de tècniques de diagnòstic per imatge com la Tomografia de Coherència Òptica, el TAC o la RNM cranial i altres proves electrofisiològiques, podem detectar-les a temps i de forma precisa, evitant així possibles seqüeles. Els tractaments solen ser molt més efectius com més inicial sigui la malaltia. També pot ser necessari fer un estudi pupil·lar, un fons d’ull (retinografia) o una campimetria computeritzada.
TRASTORNS NEUROOFTALMOLÒGICS DE LA FUNCIÓ VISUAL O NEUROPATIES ÒPTIQUES
Les neuropaties òptiques són totes les malalties que afecten el nervi òptic (el nervi que transmet la informació des de la retina a l’escorça visual del cervell) i solen manifestar-se amb pèrdues brusques de visió en un ull o en tots dos. Dins de les neuropaties òptiques, destaquen diverses patologies.
NEURITIS ÒPTICA
La neuritis òptica es caracteritza per una pèrdua de visió brusca, habitualment unilateral, produïda per una inflamació del nervi òptic que es pot presentar de forma aïllada o en el context d’una esclerosi múltiple. En la majoria de casos, la visió es recupera al cap d’unes setmanes, si bé l’ús de corticoteràpia a altes dosis, sigui endovenosa o el seu equivalent oral, n’accelera la recuperació.
NEUROPATIA ÒPTICA ISQUÈMICA
La neuropatia òptica isquèmica es manifesta amb una pèrdua brusca de visió unilateral a causa d’un infart al cap del nervi. Sol passar en persones més grans de 50 anys, amb diabetis o problemes d’hipertensió amb antecedents de patologia vascular. No és infreqüent que el mateix quadre es presenti al cap d’un temps a l’ull contralateral.
L’infart del disc o cap del nervi òptic també pot passar en el context d’una arteritis de la temporal, malaltia que sol afectar persones més grans de 70 anys. Davant la seva sospita, és urgent l’inici del tractament amb corticoides a altes dosis. La biòpsia de l’artèria temporal en confirmarà el diagnòstic. En el diagnòstic diferencial de les neuropaties òptiques també s’han de considerar les neuropaties òptiques tòxico-nutricionals i l’atròfia òptica hereditària de Leber.
AMAUROSI FUGAÇ
L’amaurosi fugaç és la pèrdua temporal de la visió en un ull davant d’un bloqueig momentani de la circulació sanguínia a la retina, que pot durar segons o minuts. Aquests episodis de ceguesa transitòria monocular i de curta durada no constitueixen una malaltia en si mateixa, sinó que són un signe d’altres trastorns. La causa pot ser des d’una inflamació del nervi òptic (neuritis òptica) a una vasculitis (malaltia dels vasos sanguinis que provoca una inflamació de les artèries mitjanes i petites, produint danys de vegades irreversibles), lupus sistèmic eritematós, esclerosi múltiple o lesions al cap.
AURES VISUALS MIGRANYOSES
Una aura visual és un tipus de migranya que implica alteracions oculars temporals com centelleigs de llum, visió borrosa o punts cecs, entre d’altres. Fins i tot s’han descrit episodis de ceguesa completa, símptomes secundaris a l’alteració de l’escorça occipital. Són excepcionals els casos de migranya retinal, on el trastorn visual es produeix per manca d’irrigació sanguínia del nervi òptic o de la retina.
DEFECTES DEL CAMP VISUAL
Les alteracions a la via visual aferent (des de la retina fins a l’escorça occipital) poden causar defectes en el camp visual uni o bilateral. Si afecta un nervi òptic només comportarà alteracions en aquest ull, però alteracions al quiasma (com tumors hipofisaris), radiacions òptiques o en àrea occipital (lesions vasculars, tumors, inflamatòries) poden esdevenir defectes de camp visual que afecten els dos ulls. La identificació d’aquests defectes campimètrics, així com el seguiment, permet fer el control i l’avaluació de la patologia causal.
TRASTORNS NEUROOFTALMOLÒGICS DE LA FUNCIÓ MOTORA
Les patologies que afecten els músculs oculars es manifesten generalment amb visió doble (diplopia), espasmes o alteracions pupil·lars. A visiõnclínic+ l’estudi de les causes es duu a terme des de la nostra Unitat de Neurooftalmologia i Estrabismes.
DIPLOPIA
La diplopia o visió doble passa quan percebem dues imatges d’un mateix objecte. Hi ha diferents tipus de diplopia. La que en tancar un ull persisteix (monocular) o la que en tancar un ull desapareix (binocular). Horitzontal, vertical o diagonal, segons com se superposin les imatges. I puntual o continuada.
Unavaloració neurooftalmològica completadeterminarà la causa per poder abordar el tractament amb garanties. Aquest estudi ha d’incloure una valoració de la motilitat ocular (capacitat per fer moviments oculars de manera coordinada), mesuraments de la vista i anàlisis complementàries com una analítica general completa o una ressonància cerebral, si hi ha indicis de lesió neurològica. Gràcies a l’exploració sabrem si l’afectació correspon a la paràlisi d’un nervi oculomotor determinat (les causes del qual poden ser aneurismes, diabetis, tumors o un traumatisme cranioencefàlic) o bé es tracta d’un problema limitat a la musculatura.
NISTAGMUS
El nistagme o nistagmus és una patologia poc comuna que es presenta com un moviment continu, ràpid, involuntari i repetitiu dels ulls. L’exploració d’aquesta alteració, mitjançant examen personalitzat per un oftalmòleg, ens indicarà si el seu origen és degut a causes congènites, neurològiques (relacionades amb patologies del sistema nerviós, esclerosi múltiple o tumors cerebrals) o idiopàtiques (es tractaria del nistagmus infantil, que apareix durant els primers 6 mesos de vida a causa d’un defecte del sistema neurològic encarregat d’estabilitzar la mirada).
El tractament variarà segons eltipus de nistagmus. Si és provocat per una altra patologia associada, és clau començar un tractament específic com més aviat millor. Les injeccions de toxina botulínica se solen fer servir amb l’objectiu de provocar cert grau de paràlisi en músculs associats a l’ull i aconseguir disminuir el moviment. A més, per evitar que la patologia desemboqui en torticolis, podem emprar unes ulleres especials (amb prismes) o cirurgia dels músculs.
BLEFAROESPASMES
Els blefaroespasmes es manifesten amb espasmes palpebrals causats per contraccions espasmòdiques, involuntàries i repetitives dels músculs de les parpelles. En els casos més severs, poden arribar a ser invalidants per a la visió fins a produir alteracions visuals, visió borrosa o sensibilitat a la llum. Per aquesta raó, s’han de tractar amb la màxima rapidesa possible.
PTOSI (CAIGUDA DE LA PARPELLA)
La ptosi palpebralés la caiguda de la parpella superior. Sorgeix, habitualment, per una disfunció del múscul elevador, per causes degeneratives o congènites. La feblesa d’aquest múscul també pot ocasionar impossibilitat de tancar l’ull. Si la ptosi és bilateral cal sospitar una malaltia o distròfia muscular, una alteració tiroidal o una miastènia gravis. Cal tenir en compte que la caiguda progressiva de les parpelles és característica en la gent gran i s’ha de distingir de la resta de patologies.
ALTERACIONS DE LA PUPIL·LA
Les alteracions de la pupil·la se solen manifestar quan la mida de les pupil·les disminueix simètricament en la seva exposició a la llum (defectes pupil·lars aferents) o quan es produeix una asimetria pupil·lar o anisocòria (defectes pupil·lars eferents). En una visita neurooftalmològica és part essencial l’exploració pupil·lar per determinar la mida, la simetria, la forma de les pupil·les, la resposta a la llum… A partir d’aquesta informació podrem diagnosticar si es tracta d’alteracions secundàries a fàrmacs, paràlisi del III parell cranial, síndrome d’Horner, pupil·la d’Adie o un altre tipus de patologia.
¿QUIERES ESTAR AL DÍA DE NUESTROS ÚLTIMOS TRATAMIENTOS, NOVEDADES Y OFERTAS?
VISIÕNBLOG+
Cirurgia de cataractes: FAQS
Com puc prevenir les cataractes? Es poden operar tots dos ulls alhora? És necessari l’ingrés en aquest tipus d’intervencions? Poden aprofitar per corregir-me la vista cansada? El nostre oftalmòleg especialista en cataractes, Xavier Corretger, ens en dona les respostes.
Retinografia: per a què serveix la fotografia de la retina o fons d’ull?
La retinografia és una de les proves bàsiques de la consulta d’oftalmologia: una fotografia de la retina o el fons d’ull que forma part de l’examen oftalmològic que qualsevol s’hauria de fer periòdicament, especialment a partir dels 40 anys, per prevenir qualsevol malaltia visual. És molt senzilla i permet detectar alteracions molt precoces. Ens ho explica l’optometrista de visiõnclinic+ Emma Pons.
Lents intraoculars o premium: quines diferències hi ha?
Una cataracta és l’opacitat del cristal·lí, responsable d’enfocar les imatges a la retina que, amb el pas dels anys, envelleix i perd transparència. Per corregir les cataractes cal retirar la part que ha perdut la transparència del cristal·lí i substituir-la per una Lent intraocular (LIO) transparent, que romandrà sempre dins de l’ull del pacient. Però, quin tipus de lents existeixen?
