La retinopatia diabètica és una complicació ocular causada per la diabetis. És la malaltia que es produeix quan la diabetis afecta el fons de l’ull, és a dir, la retina. Els vasos sanguinis de la retina es deterioren i produeixen hemorràgies o acumulació de líquids que poden provocar pèrdua d’agudesa visual i fins i tot ceguesa. La Dra Anna Sala, especialista de retina de visionclinic+, ens explica quins tractaments hi ha, i ens parla de la importància de les revisions oculars periòdiques per prevenir-la.
El control de la diabetis, la millor prevenció
És important saber que el bon control de la diabetis des de l’inici de la malaltia és la millor estratègia preventiva per endarrerir l’aparició i/o l’agressivitat de les lesions a la retina. Però com més anys dura la diabetis, més risc hi ha de desenvolupar-la.
Entre els principals factors de risc de la retinopatia diabètica, hi ha els modificables, és a dir, que podem modificar o controlar mitjançant un bon estil de vida i controls periòdics. Aquests són: control de glucèmia, pressió arterial, alts nivells de lípids i els nostres hàbits de vida. I després hi ha els no modificables, com la duració de la diabetis, l’edat, la predisposició genètica i l’etnicitat.
Pot donar símptomes o no, per la qual cosa la prevenció passa per fer-se revisions periòdiques del fons d’ull.
Dra. Anna Sala
"En general, si la retinopatia diabètica es detecta a temps i amb els tractaments actuals, en la majoria dels casos s'aconsegueix evitar la pèrdua visual i, fins i tot, en alguns pacients, millorar-ne la visió"
Com es diagnostica la retinopatia diabètica?
El diagnòstic de la retinopatia diabètica es fa en detectar les alteracions retinianes característiques en un examen de fons d’ull. Primer, s’apliquen unes gotes per dilatar les pupil·les, i després, es fa aquest examen, simple i indolor. En alguns casos cal visualitzar els vasos sanguinis mitjançant la prova anomenada angiografia fluoresceínica.
Una altra de les proves imprescindibles en pacients diabètics és l’OCT (tomografia de coherència òptica), una tècnica de diagnòstic, control i seguiment que ha suposat un dels avenços més importants de l’oftalmologia en els últims 20 anys, ja que és còmoda, no invasiva i senzilla de fer. Amb l’OCT veiem la part central anatòmica de la retina, la màcula i totes les capes.
En estat normal, la màcula té una depressió central. Si no hi ha aquesta depressió, el pacient perd la visió en detall, la visió fina. En pacient diabètic, quan hi ha afectació a la màcula en forma d’acúmul de líquid (Edema Macular Diabètic) és quan trobem una desestructuració, un augment del gruix i que ha perdut la depressió central, cosa que repercuteix en la visió de forma important.
Dra. Anna Sala
"A banda de l'examen de fons d'ull, una altra de les proves claus en pacients diabètics és l'OCT (tomografia de coherència òptica), que ens permet detectar si hi ha afectació a la màcula en forma d'acumulació de líquid (Edema Macular Diabètic)"
Quins tipus de retinopatia diabètica hi ha?
La retinopatia diabètica es classifica en funció dels canvis que presenta el fons de l’ull, i segons la gravetat i extensió de les lesions:
• No proliferativa lleu. Canvis lleus al fons d’ull.
• No proliferativa moderada. Canvis greus, però no a tot el fons d’ull.
• No proliferativa greu. Canvis greus i en tot el fons d’ull.
• Proliferativa. La fase més avançada i greu de la malaltia, amb aparició de vasos nous anòmals i/o hemorràgies internes.
També es classifica en funció de si presenta o no acumulació de líquid a la part central de la retina, és a dir, si presenta edema macular diabètic (EMD) o no.
L’EMD es presenta només en el 3% dels ulls amb retinopatia no proliferativa lleu, augmentant al 38% en aquells ulls amb retinopatia no proliferativa de moderada a greu i al 75% en què tenen retinopatia proliferativa.
Els pacients que pateixen EMD perden visió des del començament i poden no recuperar-la si no reben el tractament correcte.
Dra. Anna Sala
"Els pacients amb retinopatia que no presenten EMD no noten disminució de l'agudesa visual fins a les formes més greus (proliferativa). Per això es realitzen controls de fons d'ull, per detectar la presència i gravetat de la malaltia com més aviat millor"
Com es pot tractar la retinopatia diabètica proliferativa?
El tractament estàndard per a la retinopatia diabètica proliferativa és el tractament amb làser (panfotocoagulació). Tot i això, amb l’arribada de les noves teràpies farmacològiques han augmentat les opcions terapèutiques, sent els estàndards d’eficàcia molt més alts que quan el làser era l’única opció.
Per això, avui dia, el tractament amb làser per a l'EMD ha quedat limitat a molt pocs casos, i en la majoria la farmacoteràpia intravítria és el tractament de primera elecció.
Els fàrmacs aprovats i que s’administren a nivell ocular mitjançant injecció, per al tractament de l’EMD són:
– Fàrmacs anti-VEGF:
Bloquegen l’acció d’una molècula molt implicada a l’edema macular diabètic. Són fàrmacs líquids i s’han d’injectar diverses vegades al llarg de l’any, ja que el seu efecte no sol durar més d’un parell de mesos.
– Corticoesteroides:
Bloquegen la inflamació ocular que acompanya l’edema macular diabètic. Són fàrmacs sòlids (implants) i poden durar diversos mesos dins de l’ull, per tant, no calen tantes injeccions.
En les fases més avançades i enregistraments de la malaltia, pot ser necessari el tractament quirúrgic (vitrectomia pars plana), si hi ha hemorràgia vítria molt densa o recurrent, un despreniment de retina traccional o un edema macular que no respon als tractaments.
És una malaltia amb bon pronòstic?
El pronòstic visual depèn molt del grau d’afectació de la retinopatia diabètica i, sobretot, de si hi ha edema macular diabètic o no. Amb els tractaments actuals, si es diagnostica la malaltia a temps, es pot estabilitzar i, en molts casos, no afectar-ne la visió. Tot i això, algunes persones amb edema macular crònic resistent al tractament poden no recuperar la visió central.
